El procés d’impressió
Per a imprimir un objecte, necessitem carregar l’arxiu digital en un programa anomenat slicer o laminador que dividirà el nostre objecte en fines capes horitzontals i ens crearà un arxiu gcode que conté un seguit d’ordres que la impressora 3d es capaç d’executar. Finalment, enviarem aquest arxiu gcode a la impressora 3d per tal que procedeixi a la impressió de l’objecte.
Obtenció del disseny digital del objecte
Per a imprimir un objecte amb una impressora 3d necessitem el seu disseny digital en un format d’arxiu anomenat stl (STereo Lithography), que és l’estàndard per a la impressió 3d. La majoria de programes de disseny 3d permeten guardar o exportar els nostres dissenys al format .stl.
Contràriament al que podríem pensar, dibuixar en 3d és molt fàcil. Convivint amb els grans programes de CAD per a empreses amb la popularització de les impressores 3d, s’ha desenvolupat un variat programari que permet crear objectes de manera molt senzilla i intuïtiva. Tot i que als aficionats a la impressió 3d ens agrada treballar amb programes Open Source com el FreeCAD i el OpenScad, altres solucions com el TinkerCAD o el SketchUp faran les delícies dels principiants.
Si no els volem dibuixar nosaltres mateixos, a la xarxa hi ha milers d’objectes llestos per a imprimir, que han estat creats per a usuaris que volen compartir els seus dissenys. Els webs més importants on podem trobar-los són Thingiverse i Youmagine.
Dividir l’objecte en capes, laminat (slicer)
Carreguem l’arxiu de l’objecte que volem imprimir en un programa anomenat laminador, que dividirà l’objecte en fines capes horitzontals segons uns paràmetres, que definiran les característiques físiques i d’impressió de cada una. El resultat de tot aquest procés de laminat és un arxiu tipus g-code que conté tot un seguit d’ordres que la impressora 3d és capaç d’executar a fi d’imprimir el nostre objecte.
Els laminadors més populars són el Cura i el Slic3r. El Cura és més intuïtiu i senzill d’utilitzar. El Slic3r és més complet, fet que ens permet tenir un control més exhaustiu sobre els paràmetres que definiran la qualitat final de l’objecte.
Enviar l’arxiu g-code a la impressora 3d
La majoria d’impressores 3d actuals vénen equipades amb un panell de control, format per un pantalla LCD, un lector de targetes SD i una roda giratòria, anomenada encoder, que ens permet moure’ns i seleccionar les opcions que ens apareixen al visor. En aquest cas, gravarem els arxius gcode a una tarja SD, l’inserirem en el lector i ja podem procedir a la impressió. Aquest mètode s’anomena impressió autònoma, ja que l’ordinador no ha d’estar connectat permanentment a la impressora 3d durant tot el temps que dura la impressió.
Si no disposem d’aquesta opció, recomanem utilitzar el laminador Cura, que a diferència del Slic3r, ens permet enviar directament l’arxiu gcode mitjançant un cable usb connectat a la nostra impressora 3d.